Un Professor, malalt del seu saber. Una Alumna amb només tres setmanes per a presentar-se a un examen de Doctorat Total. I una Criada tossuda que interromp constantment la classe particular.
Amb tot, la lliçó s’inicia amb normalitat fins que a l’Alumna li ve... un sospitós mal de queixal! A partir d’aquí, l’orgull del Professor es transforma en follia... I és llavors quan l’aritmètica porta a la filologia i la filologia porta a... un sorprenent final.
Amb tot, la lliçó s’inicia amb normalitat fins que a l’Alumna li ve... un sospitós mal de queixal! A partir d’aquí, l’orgull del Professor es transforma en follia... I és llavors quan l’aritmètica porta a la filologia i la filologia porta a... un sorprenent final.
La lliçó, d’Eugène Ionesco, és una de les peces teatrals més representades arreu. Sense anar més enllà, aquest 2007, el Théâtre de La Huchette de París ha celebrat el 50è aniversari de la representació ininterrompuda d’aquest text. I això vol dir més de 15.500 pujades de teló seguides. Malauradament, a casa nostra aquest clàssic del teatre de l’absurd és encara força desconegut.
3 comentaris:
Hola! Gràcies per deixar-me l'honor de poder estrenar el següent blog. Primer de tot, jo no he vist l'obra, ja que malauradament encara no heu visitat les terres de les Garrigues per tant, que consti com a petició expressa!!
En segon lloc, permeteu-me felicitar-vos pels premis aconseguits, ja que un cop més es demostra que no cal ser molt gran per oferir molt bona qualitat.
Una abraçada desde el Soleràs. Noèlia
holas gent,
m'agrada el teatre i m'agrada la gent que l'hi agrada el teatre,...els premis ho certifiquen però la feina feta encara més,...avanti, punt i seguit.
Uri
Hola,
Us vaig veure diumenge passat al Concurs de Cornellà. Moltíssimes felicitats per una feina tan ben feta.
Animo a tots els amants del bon teatre amateur a veure la vostra actuació.
Enhorabona.
Publica un comentari a l'entrada